Feliços 30 anys Valencia Basket! (I)

Hui 27 de setembre de 2016 es complixen 30 anys del primer partit oficial del Valencia Basket, que s'estrenaria en esta nova etapa amb el seu debut en Primera B amb un triomf en la pista del Elosúa León. Un aniversari que es complementarà durant la temporada amb diverses accions entre les quals destaca una exposició fotogràfica i l'edició d'un llibre commemoratiu.

Nascut en 1986                                         
Quan en 1986 el Valencia CF decidix desfer-se de la secció de bàsquet, que es trobava en plena expansió amb el recent ascens a Primera B, i davant l'interès de Juan i Fernando Roig per impulsar un equip de bàsquet d'elit a València, tots dos decideixen fer-se càrrec de l'equip i accepten el repte de crear el nou Valencia Basket.
Durant este primer any, l'Associació de la Premsa, al costat dels germans Juan i Fernando Roig, es fan càrrec del patrocini del primer equip. L'Associació de la Premsa dóna nom a l'equip a canvi de l'estirada mediàtica, passant a denominar-se Valencia Hoja del Lunes. I el primer pavelló de la història del Club estarà situat a Mislata, on jugarà la primera temporada. En la presidència durant este primer any, pren el comandament Antonio Egea, quedant Paco Raga com a vicepresident. El blanc seria el primer color de la equipació titular, amb el blau com a color per a l'equipatge reserva.

Tal dia com hui fa 30 anys, saltaria per primera vegada a la pista el nou equip valencià per a jugar el seu primer partit en Primera “B”, en la pista del Elosúa León. El primer quintet de la història del Club ho van formar Ángel Farré, Paco Guillén, Javier Izquierdo, Howard Wood i Ron Crevier, amb Lluch, Squarzia i el primer capità, Leo Belloch, eixint des de la banqueta. L'equip valencià va posar terra pel mig en la primera meitat (22-32 al descans) i va defensar la seua renda en la segona meitat per a acabar sumant el triomf en Lleó per un marcador de 71-73. Una setmana després arribaria el debut a casa, a Mislata, on el Valencia Basket perdria el seu primer partit local davant el Tizona de Burgos (94-96). El nou projecte va defensar la categoria en el seu primer any i afrontaria un estiu de canvis abans del seu segon curs en Primera “B”.

Ascens a l'ACB

En la segona temporada, el Club ja adquirix la denominació de Pamesa València i fa un pas estratègic fonamental mudant-se a la Fonteta per a jugar els seus partits com a local. Arriba per a fer-se càrrec de l'equip un prestigiós entrenador com Antoni Serra i es produix un profund canvi en la plantilla. Després de 36 partits en dos fases regulars diferents i un play-off d'ajust davant el Caja San Fernando, arriba el moment decisiu de la temporada, el play-off d'ascens davant el Metro Santa Coloma amb el factor pista en contra. El Pamesa Valencia remunta al final i es porta el primer partit fora de casa per 94-98. El 4 de maig de 1988, amb una Fonteta a rebentar, no es podia fallar i no es va fallar. Triomf per 95-88 i ascens a l'ACB amb una plantilla que li ix de memòria als aficionats més veterans: Íñiguez, Solsona, Orlando Phillips, Morant, Coterón, Herranz, Paco Guillem, Jordi Fernández, Mayes i Pallardó. Amb la presència en l'elit en la butxaca, ja quasi ningú recorda que després es va perdre un playoff davant el Clesa Ferrol.

Primers passos en l'elit

En la temporada 1988-89, l'ACB arriba per primera vegada a la Font de Sant Lluís. I amb ella els primers fitxatges mediàtics com el de Brad Branson, que jugaria la primera de les seues sis temporades a València arribant des del Real Madrid, o el balear Miquel Ángel Pou, amb una àmplia experiència prèvia en l'elit del bàsquet espanyol. El debut en la màxima categoria arribaria a casa, amb un còmode triomf davant el Caja Guipuzcoa per 108-85, amb Brad Branson deixant ja mostres de la seua qualitat (32 punts i 17 rebots). L'equip aconseguiria mantindre la categoria eixe primer any i es consolidaria en l'ACB fins a la temporada 1994-95. Una mala temporada regular va obligar a l'equip valencià a jugar-se el tot pel tot en un play-off de permanència davant el Somontano Huesca. Malgrat tindre el factor pista a favor, el Pamesa Valencia va perdre el primer partit a casa, va guanyar el segon i va perdre el tercer en terres aragoneses. Un ajustat 90-89 en el quart partit convertia el Palau Municipal dels Esports d'Osca en un lloc maleït per al Club certificant el descens a la segona divisió

Un anyet en EBA

En la temporada 1995-96, Pamesa Valencia va jugar la seua temporada en la Liga EBA, aleshores categoria de plata del bàsquet espanyol. Amb un palmarès inacabable en el bàsquet femení, arribava per a fer-se càrrec de l'equip l'entrenador bosnià Miki Vukovic, que es va posar al capdavant d'un equip jove amb noms fonamentals en la història del Club com Víctor Luengo, Nacho Rodilla, Berni Álvarez, César Alonso o Jesús Fernández i uns altres que van ser claus en l'ascens com JJ Llamas o Phil Cartwright. Després d'una gran temporada, l'equip valencià va aconseguir l'ascens a la LEB guanyant en semifinals al CajaBilbao i va perdre la final davant el CB Granada. Aquell any, l'ACB no va permetre ascensos, però els problemes econòmics del CAI Zaragoza van obrir la porta a l'esperança, i Pamesa Valencia tornaria, només un any després, a l'ACB, però aixó forma part d'una altra història.